Eren els darrers mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i ideòleg de la Falange Española, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida. Gràcies al soldat republicà anònim d’estranya mirada que li va perdonar la vida, a l’ajut d’uns pagesos de les rodalies i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d’alguns desertors i durant uns mesos, fins a l’arribada dels nacionals. Aquesta història va córrer com la pólvora després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez Mazas la sabia, perquè l’explicava a tothom. Molta gent es pensava que era mentida. I, de fet, encara hi ha qui ho pensa.
