L’obra èpica de més influència en la història de la literatura, presentada ara amb tota la seva vigència, traduïda per Xavier Pàmies. Versió de Samuel Butler.
La Ilíada es va composar en vers. Va ser concebuda per ser
recitada, i utilitza per tant l'hexàmetre dactílic, un tipus de vers
de sis peus en què s'alternen les síl·labes llargues i breus d'una
manera que confereix a la recitació un ritme característic, ideal
per ser acompanyat amb música.
Però han passat tres mil anys. És tan gran la distància temporal,
tanta la diferència dels referents culturals entre el públic que
assistia aleshores a la recitació i el lector actual dels textos
homèrics, que no té gaire sentit voler reproduir l'efecte que
la Ilíada va produir en els moments propers a la seva creació.
Segons va afirmar Jorge Luis Borges, una traducció és, de
fet, una nova obra literària. En el seu assaig Las versiones
homéricas, després d'analitzar diverses traduccions dels textos
homèrics, Borges aventura que potser la més fidel de les versions
homèriques és la que va fer Samuel Butler (1835-1902) a
principis del segle xx.
Calpurnio s’ha encarregat de les il·lustracions de l’obra. Completa així la feina que, fruit d’una perseverant tasca de recerca i documentació, va iniciar amb l’Odissea.
